"Quan la carretera general de França, venint de Barcelona i del Maresme, deixa enrera l'Hostal del Coix, penetra a la comarca i permet de veure l'evasió de les seves terres sobre la llunyana perspectiva de Pírineu rutilant, es produeix un paisatge d'immensa qualitat, d'una elegància sorprenent. Les arbrades i els camps dels primers termes agafen qualitats de llunyania ¡ les llunyanies qualitats de proximitat, sobretot quan fa tramuntana. És un paisatge cIar sense ésser brillant, dolç sense ésser inefable sense ésser deliqüescent. És un paisatge per a viure-hi tranquil.lament, per a estar-hi".

Així descriu Josep Pla, des de terres maçanetenques la seva visió de la Selva.

Afegeix més avall: "Si des d'una de les muntanyes es contempla la plana ondulant, sembla un immens jardí de terres de conreu, clapejades per la presència de petits boscos, que apareixen com si fossin taques capritxoses de color fosc escampades entre terres clares... Això fa que el paisatge es presenti sempre ple, moblat... l'estiu, especialment, quan al costat dels boscos menuts apareixen les garbes d'espigues dels camps ¡ en el fons les puntes de llança brillants de les fulles dels blademorars. Si encara hi afegim les masies, que en determinats llocs són admirables, bellíssimes, el conjunt constitueix un dels hàbitats humans més equilibrats d'aquest país, un dels més confortables. La gent respon a aquestes característiques de la terra i advertim immediatament que és d'una gran amabilitat".

El fet de que la nostra vila es trobi molt a prop de les grans vies de comunicació, bé que arrecerada del brogit que elles comporten, l'ha convertida en una mena de paradís gastronòmic per als que volen fer-hi estada o almenys una parada prou llarga per a contemplar-ne els atractius i fruir en calma de la bona taula que ofereix.